lunes, 14 de julio de 2014

EN EL CAMP: "Danys col·laterals"

Amb aquesta nova entrada al blog no estic tractant de demanar-vos el vostre "vist i plau", ni “d’expiar els meus pecats”, ni de “sanejar” la meua conciencia; tan sols vulc exposar una técnica de fotografia de Natura que n’estic convençut de que es la més qüestionada i debatuda de totes, amb gran quantitat de detractors, però que la porten avant un bon nombre de fotògrafs de fauna, ja sigues aficionats o profesionals, malgrat que molts d’ell tracten d’ocultar-ho per les posibles critiques “ojos que no ven…”. Aquesta técnica no es altra que l’utilització d’ESQUERS VIUS (cebo vivo).

En les bases del concurs de fotografia de Natura més prestijos del mòn, el WILDLIFE PHOTOGRAPHER OF THE YEAR apareix el seguent apartat:
6. REGLAS ÉTICAS
(6) Si los Organizadores sospechan que una imagen se ha conseguido mediante cualquier práctica cruel o inmoral (incluido el uso de cebo vivo), se descalificará la inscripción y los Organizadores se reservan el derecho a informar a las autoridades aplicables de dichas prácticas realizadas por el participante.”

Açò ja està indicant-nos, com comentava abans que una gran quantitat de fotògrafs de natura rebutjen aquesta técnica; que d’altra banda es porta emprant des de fa molt de temps. El “arxiconegut” Dr. Félix Rodríguez de la Fuente ha sigut uno de tants documentalistes que l’ha utilitzat en nombroses ocasions. Com oblidar aquelles imatges que han passat a la història de la televisió i dels documentals de natura, quan un águila reial (Aquila chrysaetos) o xotera (mai millor dit aquest nom local) s’emporta per l’aire a dures penes a un corderet de Mufón (Ovis musion) per dins d’un estret barranc. Obviament si no hagueren posat un animal viu en eixe lloc concret mai (en els mitjans dels que disposava Félix en aquells temps….) hauria pogut aconsseguir eixes imatges; i això sense oblidar que eixa escena té varios “trucs” de filmació més….
 

 Dos retalls del capítol "El Aguila real" de Félix Rodríguez de la Fuente, agafats de la pantalla de l'ordinador d'un arxiu de Youtube


Depenen del tipus d’animal que volem atraure i fotografiar necessitem posar en el nostre escenari una o altra especie d’esquer:

- per a ocells insectivors - normalment s’utilitza “cuc de ballesta” o Tenebrios (Tenebrio molitor); que en moltes cases sempre han estat presents doncs com bè diu el seu nom, s’empraven per a cebar les balletes. Podem criar-los o bè comprar-los, ja que son l’aliment bàsic de moltes “mascotes” de terrari.

Culroig a la terraça de casa atret per tenebrios


- per a rapinyaires diurns - està utilitzan-se colom doméstic (Columba palumbus var. domestica), que deuria d’estar tractat en algún tipus de antiparasitari per tal de no transmet-li res al au salvatge que l’agafa. Jo personalment utilitze Tortola turca (Streptopelia decaocto) que agafe de pollet i les crie (es tracta d’una espècie cinegética). Si el rapinyaire es de tamany xicotet/mitja (Xoriguers, etc) tambè sol utilizar-se ratolins criat en captivitat per tal d'alimentar a mascotes de terrari serps i altres), ja que son més “dòcils” a l’hora de manipular-los….

Xoriguer petit (Falco maumani) amb un ratolí
 
Malgrat que els ratolins son prou dòcils, continúen tenint dents.....
 
Aguiló (Buteo buteo) alimentant-se d'una tórtola turca
 
Aguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus) amb una tórtola a les urpes
 
 
- per a rapinyaires nocturns – ratolins comprats,  i si el au es gran com el Brúfol (Bubo bubo), conills.
 
^
Òbila (Tyto alba) amb un ratolí "col·locat per nosaltres a posta


- per a Blauet (Alcedo atthis) i altres ocells piscívors – jo sempre tracte d’utilitzar Gambussia (Gambussia affinis) al ser una especie introdüida i a més a més invasora, per lo que la “retire” del ecosistema d’on l’agafe, ja que sempre la fique en recipients on pesquen els ocells que vulc fotografiar i mai l’allibere de nou.

Blauet amb un peixet que li varem col·locar per atraurer-lo

Es curiós com el debat sobre l’utilització d’esquer viu es centra en determinades espècies de fauna vertebrada (especialmente colom i ratolins) i mai es cuestiona la col·locació d’insectes o peixos, com si no foren tambè animals vius….

En definitiva vosaltres sou els observadors d’un resultat final de tot un procés i treball que dona com a resultat una fotografía de fauna, i sou els que teniu que decidir, si per a eixe resultat, mereix la pena els seus “danys col·laterals”…..

Salutacions.

Santa
Ullades Naturals
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

DEIXA EL TEU COMENTARI