domingo, 30 de junio de 2013

L'ERA DIGITAL: "5 horas con Raffaella"

En el Xarco (La Vila) i en el Molar en agost de 2010 i juny de 2013

I vos preguntareu, "qui dimonis es eixa "Raffaella?"; doncs no se m'ha ocurrit un altra cosa millor que batejar a la nostra excepcional protagonista amb eixe renom, doncs el seu nom en castellà es el de Carraca (Coracias garrulus), pel cant tan peculiar que emet, que recorda a eixe instrument tradicional; d'ahí que tenguera eixa "brillant" ocurrecia del nomenet, ja que em recorda a "la Carrà"... Tan espectcular era una, com ho es l'altra...

Adult de Gaig blau

Per altra banda el nom valencià que li han donat es el de "Cavaller", mentres que en català es el de "Gaig Blau", que al meu entendre es més encertat. Com passa amb molts ocells que no nidifiquen i/o son difícils d'observar a La Vila Joiosa, no se li coneix (almenys jo) ningún nom local.

Amb la declaración l'any passat com a "Ave del Año 2012" per l'organització SEO/BirdLife (de las que soc soci), es vol exemplificar amb aquet ocell, el descens tan acusat que están patint les poblacions de moltes especies d'aus vinculades als medis agrícolas, que en el cas del Gaig blau es d'un 40 % en els darrers 15 anys; degut sobretot als canvits del medi rural: intensificació agrària, tranformació, desaparició de la ramaderia extensiva, etc.

A La Vila com he dit abans,es raro d'observar i tan sols durant els pasos migratoris podem disfrutar de la seua presencia, així i tot jo unícament l'he pogut vorer ací en un parell d'ocasions i tan sols en una d'elles acosseguir fotografiar-lo, i de prou lluny. Aquestes son les fotos d'eixe dia, que están prou retallades.


Exemplars juvenils de Gaig blau al Xarco (La Vila Joiosa)

D'ahí que quan Toni Zaragozí (el Saragüei) em comentara que ell i Juanma Ferreira habien trobat un niu de Gaig blau a Elx, no vaig duptar en acompañar-lo eixe mateix dia per a vorer-lo. Algunes fotos varem poder fer al final de la vesprada.

Gaig blau amb un escarabat

Però tenia que tornar a probar altres coses i gaudir de nou amb la seua observació, per lo que dos dies després vaig pasar unes cinc horestes (d'ahi lo del títol de l'entrada recordant al famós llibre) amb la parella i els seus polls que ja s'escoltaven dins del forat del garrofer; per tal de coneixem millor els seus hàbits, vorem quines preses aportaven al niu, en definitiva disfrutant amb la seua presencia.   Espere que vosaltres tambè disfruteu mirant-les.



 




Salutacions.

Santa el makilet

4 comentarios:

DEIXA EL TEU COMENTARI